LGBTIQ+

Juny

Identitat de gènere
a càrrec de Tina Recio presidenta de l'I-Vaginarium



Dia: 18/06/2021
Horari: 19 h
Enllaç: https://www.youtube.com/channel/UCj_sl_kfKSm-IVQkmq3MbuA 

---

INFORMACIONS VÀRIES - RECURSOS SOCIOAFECTIUS 

 

Sexe biològic 

• Dona: Persona que va néixer amb els cromosomes XX i l’aparell reproductiu femení (ovaris i genitals femenins).
• Home: Persona que va néixer amb els cromosomes XY i l’aparell reproductiu masculí.
• Intersexualitat: Abans coneguda com a hermafrodisme. Una combinació de tots dos sexes. És una condició natural on una persona presenta una discrepància entre el seu sexe cromosòmic (XX/XY), els seus genitals i gònades (ovaris i testicles), presentant característiques de tots dos sexes.

Expressió de gènere 

La forma en la qual expressem el nostre gènere: a través de la vestimenta, comportament, els interessos i les afinitats. Depèn de com es percebuda per la societat.

• Femení
• Masculí
• Andrògina:La combinació de tots dos.

Identitat de gènere

• Agènere:Independentment del cos amb el qual s’hagi nascut, les persones agènere no s’identifiquen amb cap dels gèneres, ni el masculí ni el femení. Per tant, es consideren gènere nul.
• Bigènere:Es tracta de persones que s’identifiquen amb tots dos generes  i poden adaptar la seva percepció a les diferents circumstancies.
• Cisgènere:És el terme que descriu a aquelles persones que s’identifiquen amb el gènere amb el qual van neixer. És a dir, el contrari a les persones transgenere.
• Gènere fluit:Són aquelles persones que de vegades se senten dones i de vegades homes. El seu gènere flueix, moltes vegades depèn del context en el qual es trobin.
• Transgènere: El significat de transgènere és l’oposat a cisgenere. Les persones que s’identifiquen com transgenere ho fan perquè el genère al qual pertanyen no és el mateix que se’ls assigna en neixer.

Constància de gènere

Equival a entendre a ser home o ser dona depèn de la biologia i no pas de l’aparença física o de les activitats que es portin a terme. I que el sexe al qual pertany no varia al llarg de la vida.

Guió de gènere

Fa referència a una representació mental d’una activitat rutina o activitat habitual que se sol associar a un gènere i prou.




Esquema de gènere

Representació mental que la criatura es fa de les característiques  i conductes associades amb el fet de ser dona o home.

L’infant, influït per les diferencies que veu en el seu entorn entre homes i dones, i gràcies a la seva tendència innata a organitzar mentalment la informació que rep dels sentits, adoptada des de molt aviat l’esquema de “nen” o el de “nena”.

A partir d’aquest esquema es fixarà més en les qüestions de l’entorn que fan referència al seu propi gènere i amb el temps adaptarà la conducta a l’esquema.

Orientació sexual

1.Heterosexual

Atracció romàntica, atracció sexual  o comportament sexual entre persones de diferent sexe o gènere.

2. Homosexualitat

Terme social per referir-se a l’atracció sexual o emocional cap a persones del mateix sexe.
Estableix dues variants: Lesbianisme, Gais.

3. Bisexualitat

És una orientació sexual que involucra atracció física i/o sentimental cap a individus de tots dos sexes.

3.1. Pansexualitat
És una orientació sexual humana caracteritzada per l'atracció romàntica o sexual cap a individus independentment del seu gènere i/o sexe. La pansexualitat pot ser considerada una orientació sexual per si mateixa o una branca de la bisexualitat.

3.2. Polisexualitat

La polisexualitat es defineix com «l'atracció cap a persones de més de dos gèneres».

3.3. Omnisexualitat

L’omnisexualitat és l'atracció cap a tots els gèneres. A pesar que una persona pansexual pot sentir potencialment atracció cap a persones de tots els gèneres, cal tenir en compte el matís de la seva definició («atracció independent del gènere»). Així, per a una persona omnisexual el gènere forma part de l'atracció, mentre que per a una persona pansexual no.

4. Asexualitat
Falta d'alguna mena d'orientació sexual, per la qual cosa sovint no és catalogada sota els paràmetres de l'orientació sexual. Dins de la conducta asexual, l'individu no manifesta atracció sexual cap a qualsevol individu de qualsevol sexe o identitat de gènere.

4.1. Autosexualitat

Persones que se senten atretes sexualment cap a si mismas.la masturbació no fa automàticament a una persona autosexual així com tenir sexe no ho fa alosexual.

4.2. Antrosexualitat

Aquelles persones que desconeixen la seva orientació sexual, però existeix una flexibilitat sexual que els permet desenvolupar vincles amorosos amb qualsevol persona de qualsevol gènere i identitat. La antrosexualidad combina la demisexualidad, la bisexualitat i la pansexualidad, però a diferència d'aquestes, el antrosexual desconeix la seva orientació sexual.

4.3. Arromàntic

Un arromàntic és una persona que no experimenta atracció romàntica cap a uns altres. Mentre que les persones alorromàntiques tenen una necessitat emocional d'estar amb una altra persona en una relació romàntica, els arromàntics sovint estan satisfets amb amistats i altres relacions no romàntiques. El que distingeix a les relacions romàntiques de les no romàntiques pot variar però les primeres solen incloure connexió física (prendre's de les mans, abraçar-se, etc.) i una unió monògama. El arromanticisme és considerat habitualment com a innat i no com una elecció personal, de la mateixa manera en què la falta d'atracció sexual és innata en asexuals.

És important esmentar que els arromàntics no manquen d'una connexió emocional/personal, simplement no tenen una necessitat instintiva de desenvolupar connexions de naturalesa romàntica. Els arromàntics poden tenir tanta necessitat de suport empàtic com els alorromàntics però aquestes necessitats poden ser satisfetes d'una forma sense romanç.

4.4. Graysexual

L'asexualitat grisa es considera l'àrea grisa entre l'asexualitat i la sexualitat, en la qual una persona només pot experimentar atracció sexual a vegades.

4.5. Demisexualitat

Terme encunyat per l'Asexual Visibility and Education Network (AVEN) per a referir-se a l'atracció sexual que es manifesta exclusivament cap a persones amb les quals prèviament s'han desenvolupat llaços emocionals forts, estables o d'una certa durada. Abans d'això, la persona demisexual es comporta com un asexual i fins i tot pot arribar a identificar-se com a tal.

5. Transexualitat

Experimenten una identitat de gènere que és inconscient o no associada culturalment amb el seu sexe assignat, i desitgen una transició permanentment al gènere amb el qual s’identifiquen, normalment mitjançant assistència mèdica.

6. Lithsexualitat

Atracció sexual cap a una altra persona sense necessitat de ser correspost, de fet no busca que el desig sigui recíproc, prefereix una atracció platònica abans que una relació convencional.
A diferència d'aquell que s'enamora d'una persona i no és correspost, a tothom li pot passar independentment de la seva orientació sexual, el lithsexual troba satisfacció en el propi fet de desitjar sense ser desitjat. Encara que sembli paradoxal, és més comú del que sembla.

7. Sapiosexual

Persona que se sent atreta sexualment per la intel·ligència d'un altre individu; és a dir es tracta de persones que els interessa, atreu, fascina o sedueix una altra persona que gaudi de grans coneixements i els utilitzi d'una manera intel·ligent.

8. Skoliosexual

Per a entendre aquesta terminologia, cal esclarir que l'acabo “Skolio” és equivalent a “Queer”. Concepte utilitzat per a designar a la minories sexuals que no són heterosexuals, heteronormadas o de gènere binari (identitat de dona o home).
L'anterior significa que una persona skoliosexual només sent atracció per subjectes que no posseeixen una identitat sexual binària: en altres paraules, estan atrets per persones que no s'identifiquen com a dona ni home íntegrament.

 

---

Estereotips de gènere

Per a Williams i Best, «un dels estereotips que al llarg de la història s'ha mantingut amb més força i fiabilitat és el del sexe. En múltiples treballs, alguns ja clàssics i altres més pròxims es troben descripcions dels grups d'homes i de dones que engloben característiques similars en contextos tan diversos com Amèrica del Nord i del Sud, Àsia, Àfrica, Europa i Austràlia. Aquestes descripcions retraten a les dones com a sensibles, càlides, dependents i orientades a la gent, en tant que als homes se'ls veu dominants, independents, orientats cap al treball i agressius».

La indústria cinematogràfica moderna representa a la dona a través d'un estereotip en el qual s'ajusta al cànon de bellesa, que vesteix en general amb roba seductora i el rol de la qual es troba entre ser l'objecte de desitjo o una acompanyant fidel, tendra i comprensiva de la figura masculina protagonista. Les dones majors o poc atractives només opten a papers secundaris o es veuen relegades a papers com el de bruixa o senyora de la neteja quan, per contra, els homes de la seva mateixa condició sí que opten a papers protagonistes i apareixen sempre envoltats d'atractives joves que, en paraules de Gila i Guil Sevilla, o s'enamoren d'ells o es venen al seu poder. Les mateixes autores reconeixen, no obstant això, que «existeix cinema espanyol i europeu que escapa a aquests tòpics», però que «la seva influència és moltíssim menor en ser significativament menys vist pels espectadors».

La societat està vivint un apoderament de la dona en les últimes dècades, la qual cosa augura alguns canvis en la indústria cinematogràfica, si seguim el criteri de González Gabaldón, que manifesta que «una forma concreta de canvi de l'estereotip es produeix en modificar-se els rols d'un grup i quan això succeeix els estereotips s'adapten ràpidament i passen a reflectir els nous acompliments». En l'actualitat es busca derrocar els models femenins superficials plantejats en els mitjans de comunicació per a combatre els estereotips que tracten a la dona com a objecte en lloc de subjecte.

Estereotips sexuals

En el cas de la comunitat LGTBI, gairebé tots els pensaments i opinions de la societat han generat l'aparició d'actituds homòfobes i poc incloents contra ells:

“No sóc homòfoba però els bisexuals em semblen uns viciosos. No et poden agradar les dues coses”.

La bisexualitat és una orientació tan valideu com la teva. Els bisexuals se senten atrets per persones de tots dos sexes i el que decideixin fer en aquest respecte és decisió seva. Discriminar i menysprear als bisexuals té el seu propi nom: bifòbia. Per desgràcia, la bisexualitat no està tan normalitzada com l'homosexualitat en la societat i el teu suport és crucial perquè aquesta situació millori.

“No sóc homòfob però no entenc per què hi ha dia de l'orgull si els heterosexuals no tenim un”.

El dia de l'orgull gai celebra la diversitat sexual i el respecte cap a totes les orientacions sexuals. No es tracta d'estar orgullós de ser gai, es tracta d'estar orgullós que cada persona pugui ser lliure i respectada, sigui com sigui la seva identitat de genero i orientació sexual. Els heteros també poden celebrar l'orgull gai i lluitar per la igualtat i el respecte.

“No sóc homòfoba, però no vull tenir amigues lesbianes perquè s'enamoressin de la meva”.

Els gais i les lesbianes no s'enamoren de totes les persones del seu mateix sexe. És absurd pressuposar que una persona homosexual se sentirà sistemàticament atreta per tu. També és un error pensar que els gais i les lesbianes són persones més promíscues. Cada individu té el seu caràcter i la seva naturalesa pròpia, tingui l'orientació que tingui.

Recomanacions per a l'eliminació d'estereotips

1) En els mitjans de comunicació:

- Els mitjans han de representar el pluralisme d'imatges i discursos que genera la societat, igualment plural i diversa, al servei de la igualtat i la justícia, per a així permetre que totes les parts de la mateixa estiguin correctament representades.

- S'han de crear relacions positives i contínues amb les organitzacions i professionals per a millorar la imatge i el posicionament de les minories desfavorides. En el cas concret dels periòdics, podria ser interessant crear una secció específica destinada a sensibilitzar als públics sobre aquests àmbits, o fins i tot llançar una revista que abordi aquesta temàtica. Pel que respecta a l'audiovisual, a la televisió, donada la seva naturalesa com mig massiu, que aconsegueix major cobertura i impacte, podria ser interessant realitzar programes o debats televisius, destinats a proporcionar informació sobre els estereotips, contrastant, aportant dades, per a així permetre a les audiències desmuntar-los per si mateixos.

- Aconseguir repercussió, que les notícies, reportatges i recerques realitzats per aquells integrants de les minories desfavorides arribin als principals mitjans relatant els fets des del seu punt de vista, donant projecció i per tant, influir així en les polítiques relacionades dels països, tant a nivell nacional com internacional.

- Creació de cursos, seminaris i similars sobre orientació d'aquests assumptes per a professionals dels mitjans amb la finalitat de descoratjar la informació insensible respecte a les minories.

- Desenvolupar organismes, associacions, centres d'informació, oficines, tant nacionals com internacionals que propiciïn al canvi social, amb un canal directe i obert de comunicació amb els principals mitjans per a així planificar polítiques i plans d'acció eficaces.

- Comptar amb la implicació de directors dels canals, els productors, els publicistes; és a dir, tots els públics implicats, tant decisores com els que contribueixen a generar l'opinió pública.

- Creació d'un codi ètic i de conducta que es refereixi específicament aquests temes, enfocat als mitjans de comunicació massius.

- Creació d'equips multiculturals en els mitjans.

2) En la premsa escrita

El llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana, sinó un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat, d'aquí la seva gran importància.

- És important tenir en compte que l'audiència no és necessàriament homogènia i està conformada per dones i homes de diferents vessants culturals, creences, costums i orígens. S'han d'intentar satisfer les necessitats informatives de l'ampli ventall dels públics i la pluralitat d'interessos que representen. El suposat ésser humà neutre manca d'existència real i, per tant, de cabuda en els mitjans.

- Considerar els grans canvis experimentats pels col·lectius, els avanços i reculades, abusos i ajudes, i traslladar això a les informacions perquè una correlació en els mitjans de comunicació.

- Diversificar les fonts, donar veu als afectats i evitar limitar-se als interlocutors i caps jeràrquics de les institucions, que aporten dades, xifres fredes i sense rostre, en lloc de buscar a les persones que hi ha després d'elles.

- Introduir perspectiva, entès això com assumir cada col·lectiu, cada individu des de la seva diferències; posar en relleu que hem estat socialitzats d'una manera diferent i sovint educats en valors diferents o fins i tot oposats. Aquesta socialització ha introduït a la força varietats de comportament, d'actituds, de creences, d'estil o de formes de vida.

-Ser acurat en l'adjectivació. Ha de prevaler la cerca per aportar nous trets informatius a la notícia i bandeja el sentit sensacionalista, evitant al·lusions despectives i grolleres o massa elogioses que no aportin nous continguts informatius.

3) En els professionals de la informació

- Conèixer les cultures.

- Fer que imperi la racionalitat; no guiar-se sempre només per les emocions. Fer prevaler l'honradesa i la professionalitat.

- L'empatia és important: posar-se en el lloc de l'altre. Intentar comprendre als altres.

- Assumir que tots els éssers humans, pel simple fet de ser-ho, mereixen respecte i dignitat.

- Utilitzar el pensament crític i no sucumbir a la pressió d'un grup.

- Guiar-se pels drets humans i la democràcia, així com els valors que promouen.

- Apreciar a la gent que lluita per un món més just i combat la discriminació.

- No caure en el parany dels estereotips; no són més que imatges falses i simplificades.

- Acceptar la individualitat de cada ésser humà.