#STOPBULLYING

Conflicte escolar 

• Conducta accidental
• El seu objectiu no es fer mal
• Conflicte entre iguals
• Intervenció amb resolució de conflictes
• No existeix un patró d’agressió
• Deixa un aprenentatge positiu en resoldre’s

Assetjament escolar

• Conducta intencional
• Els seus objectius són principals: fer mal, guanyar control sobre la persona a través de l’agressió física o verbal.
• Necessitat d’implementació d’una estratègia especifica.
• Efectes quan no arribem a una solució: baix rendiment acadèmic, baixa autoestima, abandonament escolar, idees suïcides.

Què no és Bullying?

• Els problemes generals d’indisciplina (incompliment de les normes generals del centre).
• Conducta antisocial (indiferència greu envers les normes socials. Mentides, robaments, falsificacions de signatures, consum de tòxics...).
• Conductes disruptives (comportaments impulsius, falta de motivació per modificar-los, molestar i interrompre, aixecar-se sense permís...)
• Desinterès acadèmic (comportament d’apatia, desídia).

Què és?

Ha d’existir  una víctima (indefensa) atacada per un agressor o grup d’abusadors. Ha d’existir una desigualtat de poder (desequilibri de forces) entre el més fort i el més feble.

Tipus

- Verbal: grolleries i males paraules, es burlen de l'aspecte físic i utilitzen sobrenoms.
- Físic: empentes, bufetades, puntades de peu i baralles.
- Psicològic: accions encaminades a destruir l'autoestima del nen@ i fomentar la sensació de temor i inseguretat. Persuació, intimidació, xantatge, manipulació. 
- Sexual: tocar amb mala intenció, tocaments, pressió constant i colpejar els genitals.
- Exclusió social: vol aïllar el nen@ respecte els altres, ignorar un nen@ , llei del gel (ignorar un nen@ per tal de molestar).
- Cyberbullying: la utilització d'Internet. mòbils, videojocs online o qualsevol tecnologia per exercir l'assetjament psicològic entre iguals, assetjar anonimament per xarxes socials i amenaçar per xats.

Rols

1. Agressor

1.1. Personalitat

• Agressiu i impulsiu
• Falta d’empatia
• Poc control de la ira
• Autosuficient
• Falta de sentiment de culpa
• Baixa tolerància a la frustració
• Poc reflexiu
• Dificultat per acceptar les normes
• Dèficit en habilitats socials i resolució de conflictes
• Necessitat de tenir poder, de domini, de sentir-se superior
• Percepció errònia de la intencionalitat dels altres
• Sempre de conflicte i agressió cap a ell
• Actitud positiva davant de la violència

1.2.Aspectes físics

• Sexe masculí, físicament més forts

1.3. Àmbit social i familiar

• Dificultats d’integració escolar i social
• Sota interès per l’escola
• Falta de forts llaços familiars
• Permissivitat familiar respecte a l’accés del nen o jove a la violència
• Pot sentir que pares o professors no li “paren esment”
• Ha vist als seus pares o germans obtenir el que desitgen utilitzant mètodes agressius
• Sofreix o ha sofert agressions d’un altre noi, germà o pares

2.Victima

2.1. Personalitat

• Inseguretat
• Baixa autoestima
• Ansietat
• Dèbils
• Submisos
• Tímids
• Introvertits
• Dificultat per relacionar-se i falta d’habilitats socials
• Indefensos apresa per experiències prèvies

2.2.Aspectes físics

• Freqüentment homes, menys forts físicament; característiques físiques (ulleres, obesitat, dins d’una minoria...)

2.3. Àmbit social i familiar

•  Dificultats per fer amics (això provoca dependència dels demes i els predisposa a la submissió i victimització; poc populars a classe).

Tipologia

1. Agressor

• Actiu (es relaciona directament amb la víctima)
• Indirecte o passiu (incita als demes perquè realitzin actes de violència contra les seves víctimes).

2. Víctima

• Actius i provocatius (es poc freqüent. Generalment són alumnes amb problemes de concentració que molesten als que estan els seus voltants).
• Passius (és la més freqüent. Són insegures i callen davant de l’agressió).

3. Espectador

• Alumnes que es posen al costat de l’agressor per “sentir-se més fort” (posar-se del costat de la víctima els fa sentir-se més dèbils).
• Alumnes que ho passen bé amb les agressions
• Alumnes que pensen que protestar no serveix per res.
• Alumnes que tenen por i pensen que si diuen seran els següents.
• Alumnes que toleren els maltractaments.

Conseqüències

1. Agressor

• Aprendre que la violència és una forma d’aconseguir els seus objectius (preàmbul de la conducta delictiva).
• Reconeixement social mitjançant l’agressivitat (generalització de la conducta: vida en parella, àmbit laboral...)

2. Víctima

• Fracàs i dificultats escolars
• Ansietat anticipatòria
• Fòbia a l’escola
• Desenvolupament d’una personalitat insegura
• Baixa autoestima
• Indefensa apressa
• Quadres depressius

3. Espectador

• Aprenentatge negatiu respecte al seu comportament davant de situacions injustes.
• Observació i reforç de models inadequats d’actuació.
• Falta de sensibilitat davant el sofriment dels demes.
• A vegades sensació d’indefensió semblant a la víctima.

Detecció

Indicadors de víctima

Conductes de fugida i evitació

• Per arribar o anar-se de l’escola esperar fins que no hi ha ningú, es queda l’últim
• Rutes il·lògiques per anar o tornar de l’escola.
• Absentisme escolar
• Aïllament social evident als patis, les aules i els carrers
• Passa a casa més temps del normal, no surt els caps de setmana
• Desgana per estar amb els companys i relacionar-se,  prefereix estar sol.

 Conductes publiques que expressen inseguretat

• Buscar estar a prop d’adults als patis i llocs comuns de l’escola.
• Buscar “amics” i companys de joc de menor edat.
• Es col·loca en llocs de l’aula allunyats dels altres

Conductes d’ansietat i estat afectiu-emocional

• En algun moment plora i demostra dolor físic o psíquic: tristesa, humor inestable, irascibilitat, atacs d’ira injustificats, fingeix dolor per evitar algunes situacions o entorns.
• Somatitzacions diverses: pèrdua de l’apetit, vòmits...
• Problemes de somni
• Nerviosisme
• Regressions (descontrol d’esfínters, quequeig, infantilització, dependència...)

Conductes problemàtiques

• Adopció d’un rol de “bufó” contínues pagesades i fins i tot provocacions: agafen diners i objectes de casa per saldar deutes existents.

Rendiment acadèmic

• Mostra dificultats d’atenció i concentració en les tasques escolars: descens del rendiment acadèmic.

Altres

• Oculta l’origen i li posa nerviós algunes trucades telefòniques.
• Es queda sense entrepà, fa tasques dels altres.
• Presenta senyals d’agressió física (roba trencada, marques corporals...)
• Li falten coses a l’estoig (els seus materials)
• Sovint es troben al tirats pel sòl, amagats o espatllats.
• Cartells i pintades amb insults i amenaces al voltant de l’escola o barri.

Precaució

• Les relacions dels alumnes quan no hi ha professors (passadissos, menjador, pati).
• Pintades en els WC, patis.
• No participació habitual d’un alumne a les sortides de grup.
• Donar importància als insults o riures cap a determinats alumnes.
• Alumnes que de cop presenten absentisme escolar.
• Estar atents aquells alumnes que siguin diferents (per la seva forma de ser o aspecte físic).
• Quan un alumne es queixa que li roben coses (sovint li falta material).
• Alumnes que presenten canvis l’estat d’ànim sense causa aparent (tristesa, es mostra poc comunicatiu...)
• Alumnes que presenten escasses o nul·les reaccions amb els companys (aïllament social).
• Evidències físiques d’agressions.
• Queixes somàtiques constants de l’alumne (mal de cap, dolor de panxa...)
• Variacions del rendiment escolar.
• Queixes de pares que l’alumne no vol anar a l’escola.

Intervenció

Educadors

• Els adults modelen i guien les actituds i conductes a les escoles.
• Responsables de vetllar per la seguretat de l’alumne.
• Tenen una alta probabilitat de ser els primers a detectar les diferents situacions d’abusos.
• Tenen la responsabilitat moral i professional d’atendre les demandes socioafectives de l’alumne.
• La indisciplina i la violència que poden generar-se en les escoles, recau directament i negativament en el desenvolupament de la seva labor professional.
• Poden ser part directament implicada del problema, quan donen agressions.
• Són els primers adults als quals pot accedir l’alumnat de risc.
• Són conscients com a col·lectiu, de les dificultats que troben per mantenir en les seves escoles ambients de bona confiança.

Conductes

• Comportament passiu (no defensar els interessos, fugir de la situació).
• Comportament agressiu (defensar els nostres interessos sense respectar als altres).
• Comportament assertiu (respondre tal com voler però sense ferir, mostrar-nos agressius o defensar-nos de res).

Tècniques instrumentals

• Tècnica de reestructuració cognitiva.
• Tècnica autoinstruccional.
• Entrenament en assertivitat.
• Tècnica de relaxació.
• Tècnica de resolució de problemes.
• Dilemes morals.
• Entrenament de l’empatia.
• Tècniques de prevenció de recaigudes.

Models d’intervenció

1. Agressor

• Constructes deficitaris (pensament rígid, autocontrol emocional, relacions interpersonals, pensament deformats, empatia, valors).
• Model d’intervenció general (abordatge des de l’orientació cognitiu-conductual, anàlisis funcional A-B-C, tres nivells des resposta: motora, cognitiva i emocional).
• Tècniques instrumentals.

2. Víctima

• Constructes deficitaris (relacions interpersonals, autoestima i autoconcepte, pensaments deformats).
• Model d’intervenció general (abordatge des de l’orientació cognitiu-conductual, anàlisis funcional A-B-C, tres nivells des resposta: motora, cognitiva i emocional).
• Tècniques instrumentals.

3. Espectador

• Constructes deficitaris (empatia, desenvolupament en valors, relacions interpersonals).
• Model d’intervenció general (abordatge des de l’orientació cognitiu-conductual, anàlisis funcional A-B-C, tres nivells des resposta: motora, cognitiva i emocional).
• Tècniques instrumentals.

Prevenció

• Mitjançant xerrades a alumnes, pares i professors.
• Anàlisis i avaluació del fenomen en l’escola.
• Educar en valors i habilitats socials des de primària.

Com millorar l’autoestima?

S’ha de tenir en compte aquests aspectes:

• Sobregeneralització
• Designació global
• Pensament polaritzat
• Autoacusació
• Lectura del pensament
• Fal·làcies de control
• Racionament emocional

Exercicis per millorar l’autoestima:

• Donar-se autoinstruccions positives.
• No generalitzar.
• Centrar-nos en els aspectes positius que tenim.
• Fer conscient dels èxits assolits.
• No comparar-se.
• Confiar en si mateix.
• Acceptar-nos a nosaltres mateixos.
• Esforçar-nos per millorar.

Quan es descobreix el Bullying?

• Intervenció individual (amb l’agressor, la víctima o l’espectador)
• Intervenció grupal (grup classe o uns altres: educant en valors, entrenant habilitats socials i assertivitat, millora de l’autocontrol, millora de l’autoestima, resolució de conflictes).